Martí Boada

Notícies

logo_cop22L’última cimera climàtica reclama un necessari procés de descarbonització dels models productius

 

canvi climàtic

DIVENDRES, 25 DE NOVEMBRE DEL 2016 – 20:14 CET
MARTÍ BOADA

Hem tornat de Marràqueix, on a l’empara de la COP22, i sota els auspicis de l’ambaixada espanyola, vàrem presentar el Centre Unesco 2 de Reserves de la Biosfera, resultant d’un acord de la Unesco, la Fundació Abertis i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Un equipament amb vocació de servei, que dona suport a la Xarxa Mediterrània de Reserves de la Biosfera. En aquesta trobada es va palesar la voluntat de donar suport a les accions d’impuls a les estratègies de millora de conservació dels recursos naturals i culturals de les dues ribes del Mediter­rani.

Pel que fa a la cloenda de la COP22 aquesta setmana, va aplegar de manera excepcional representants governamentals de 197 països. Estava convocada sota l’esfera de l’acord històric de la COP21 de París, un acord signat unitàriament per tot el països. Marràqueix ha tingut com a divisa un objectiu de concreció, la posada en marxa d’acords irreversibles de suport a l’acord de París. En aquest acord, es reconeix sense pal·liatius que el canvi climàtic és incontestable científicament, hi ha consens científic unitari, ratificat pels informes contrastats de l’IPCC, que evidencien que l’escalfament global és, en la seva fracció mes notòria, conseqüència de l’activitat humana, i ha esdevingut a hores d’ara, sens dubte, el problema més remarcable per a la seguretat ambiental de la humanitat.

La COP22 representa sens dubte un pas endavant, enfront d’un problema tan complex, sobretot a l’hora de prendre acords planetaris ben articulats, atesa l’heterogeneïtat de situacions polítiques, econòmiques i civilitzatòries. Reconeixent la complexitat, s’ha assumit que l’acció específica pel clima és urgent, irreversible i implacable

Un primer document de tancament d’acords, signat per líders de tot el mon, proclama que aquest és un impuls irreversible, i per això s’han d’accelerar les accions pel clima a escala planetària, des de les accions polítiques, però també de manera notòria des de les empreses, els inversos, les ciutats i les regions. S’ha avançat en l’establiment d’acords a traves del finançament i de les iniciatives tecnològiques innovadores.

És remarcable la previsió de destinació de paquets molt rellevants de recursos econòmics pel suport i el desplegament de tecnologies netes, pels plans d’acció pel clima i entre altres per la seguretat dels recursos hídrics i la mateixa seguretat alimentària.

S’ha fixat fins al 2018 com a límit per completar i definir estratègies i corpus normatius d’aplicació dels acords de París. Reconeixent la complexitat però tanmateix la necessitat d’actuació i la urgència de la implementació. Alguns altres objectius compromesos i molt ambiciosos formulen un necessari procés de descarbonització dels models productius. En aquesta direcció es determina que el 100% de l’energia sigui renovable entre el 2030 i el 2050. Tot i que sembla un objectiu molt lax, és tanmateix un objectiu imperatiu, que ha d’iniciar el desplegament de manera immediata, per a l’assoliment de la neutralitat climàtica, mitjançant una autentica transició cap una economia amb baixes emissions de carboni.

Alguns dels acords anunciats mostren els següents resultats: redacció d’un manual de normes d’aplicació efectiva dels acords de París. Millora de la transparència de l’acció i de les metodologies, la medició i la comptabilitat de la reducció d’emissions, del canvi climàtic mateix i del seguiment de les mesures d’aplicació dels acords, mitjançant un sistema de supervisió, verificació i presentació dels informes. Provisió de finançament per al desenvolupament i transferència de tecnologies.

Recordem que l’objectiu principal de l’aplicació dels acords de París és que a partir de Marràqueix assoleixin nivells de definició aplicada bàsics, prosseguint amb els esforços per limitar l’augment de les temperatures a 1,5º respecte als nivells preindustrials. Tanmateix, l’objectiu final dels acords és estabilitzar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que evitin l’impacte i les alteracions d’origen antropogènic perilloses per al sistema climàtic.

Sense cap mena de dubte una gran causa per a la humanitat.

 

logo el periodico opinio

Noticia extreta de: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinion/tornada-marraqueix-boada-article-5648690

Avui es fa la última xerrada del Cicle “Medi Ambient i Participació” a l’espai Mercat,a dos quarts de nou.


el-dr-marti-boada-recurs-308La xerrada porta per títol «Sostenibilitat, realitat o quimera?» i aquesta pregunta la respondrà Martí Boada, doctorat en Ciències Ambientals i llicenciat en geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. També és llicenciat en Estudis Catalans i conegut per la seva participació en diferents programes i espais de TV3, com «boscos».

Al final de la conferència tothom podrà prendre la paraula i fer les preguntes que consideri oportunes.

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera a Martí Boada que acaba d’emetre l’Info Vespre.

logo_rct_blanc1024

Noticia extreta de: http://www.radiocalella.cat/marti-boada-respon-avui-si-la-sostenibilitat-es-una-quimera-o-pot-ser-una-realitat/

El passat mes d’octubre s’ha publicat l’article “Cities are ecosystems” del Dr. Martí Boada i la Dra. Roser Maneja a la revista Our Planet de United Nations Environment Programme – UNEP (en castellà Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente – PNUMA).

 titulo-del-articulo

portada-revista

pagina-sobre-los-autores

articulo-pagina

Per llegir aquesta edició d’octubre 2016 de la Revista Our Planet clicar aqui

EL PERIÓDICO / BARCELONA

 VIERNES, 11 DE NOVIEMBRE DEL 2016 – 18:40 CET
campus-uab-rbmed

La Fundación Abertis y la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creado el Campus UAB de Reservas de la Biosfera Mediterráneas, vinculado al Centro Internacional UNESCO para las Reservas de la Biosfera Mediterráneas, ubicado en el castillo de Castellet i La Gornal (Alt Penedès) que, a su vez, es la sede de la Fundación Abertis.

 

(Estudiantes del máster medioambiental de la UAB en el centro UNESCO-Abertis, acompañados del asesor científico de la Fundación Abertis, el doctor Martí Boada. Foto: Fundación Abertis)
 Esta sinergia surge con la voluntad de generar un espacio de investigación, difusión, intercambio e innovación en el ámbito de las Reservas de la Biosfera del Mediterráneo.

El convenio firmado por el presidente de Abertis y de la Fundación Abertis, Salvador Alemany, y por la rectora de la UAB, Margarita Arboix, contempla la colaboración en el desarrollo de proyectos relacionados con las reservas y la organización de actividades de investigación y de formación vinculadas a la programación del grado de Ciencias Ambientales y del Master SAES.

JORNADAS ACADÉMICAS

También prevé la celebración de jornadas académicas, presentaciones de trabajos de fin de grado y de máster, y la promoción del intercambio de estudiantes de diferentes universidades de países del Mediterráneo.

Desde el Centro Internacional UNESCO se coordina la Red de Reservas de la Biosfera Mediterráneas que, con 60 reservas en una quincena de países, pretende establecer puentes de diálogo, de cooperación y de intercambio de conocimientos y de experiencias entre estos espacios protegidos.

logo-el-periodico-sociedad

Noticia extreta de: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/fundacion-abertis-uab-colaboran-investigacion-reservas-biosfera-mediterraneas-5623396

desemboscant icta

La mostra, que es podrà veure fins a mitjan desembre al vestíbul de l’edifici ICTA-ICP, sorgeix de l’observació minuciosa de la natura, leitmotiv i obsessió del professor de la UAB Martí Boada.

 08/11/2016
Martí Boada, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), fa les seves primeres passes d’una trajectòria plàstica, amb el desig de nuesa, no només arrel de la seva passió pel color verd, sinó també pels seus pensaments sobre el paisatge, punt de partida i punt focal d’aquesta exposició.

“El meu treball és el resultat de molts anys d’observació socioecològica i també una manera de revelar la meva investigació naturalista a través de l’art. De fet, el primer que vaig pensar abans de finalitzar-lo, no va ser la prova científica per se, sinó fer-lo accessible al màxim de gent possible”, explica Boada. Es parteix del principi que “la gent ben informada sempre es multiplica, la gent desinformada sempre es manté”.

Aquesta exposició estimula la curiositat ecològica de les persones que hi estan interessades, que passa a través de la traducció d’un bosc, sense trencar en sí el mateix bosc, sinó al contrari, bifurcant i estenent l’orgànic, tot i les limitacions del format. La mida física de les obres exposades ens descobreixen un gran arquitecte darrere d’elles, un gran creador invisible: “és l’obra del temps, és lent en la biologia de la peça, el meu treball és l’art del temps”, descriu Martí Boada.

“Desemboscant” és un meravellós aparador dels fenòmens naturals, que emeten senyals que passen desapercebuts entre les persones que, tot i no estar al cas, formen part d’un entorn canviant, en constant evolució i totalment aclaparador. Per a l’autor de les obres, “la natura és fantàstica, no necessitem ser investigadors o uns aficionats perquè sigui nostra. Perquè hi vivim. L’espectador es reconeix a si mateix com a part del seu treball, perquè som natura”.

logo icta-uab

Noticia extreta de: http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia-1345667174054.html?noticiaid=1345714355520

La UAB i la Fundació Abertis han signat un conveni per a la creació del Campus, vinculat al Centre Internacional UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, i generar un espai de recerca, difusió, intercanvi i innovació en aquest àmbit.

AW3I3562

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació Abertis crearan el Campus UAB de Reserves de la Biosfera Mediterrànies vinculat al Centre Internacional UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, amb seu al castell de Castellet, amb la voluntat de generar un espai de recerca, difusió, intercanvi i innovació en l’àmbit de les Reserves de la Biosfera de la Mediterrània.

La creació del Campus UAB serà possible gràcies al conveni de col·laboració signat per la rectora de la UAB, Margarita Arboix i pel president d’Abertis i del Centre Internacional UNESCO, Salvador Alemany, en un acte que va tenir lloc el proppassat dijous, 3 de novembre, a la seu d’Abertis a Barcelona. Durant la signatura, ambdues parts van mostrat la seva voluntat de treballar activament per al foment i el desenvolupament de la recerca interdisciplinària en l’àmbit socioambiental en relació a les Reservesde la Biosfera de la Mediterrània.

Per part de la UAB, la creació del Campus s’articularà a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i la Facultat de Ciències. Els principals destinataris del Campus seran els estudiants del grau de Ciències Ambientals de la UAB i del Màster en Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social (SAES) de l’ICTA-UAB.

El conveni contempla la col·laboració en el desenvolupament de projectes relacionats amb les Reserves i l’organització d’activitats de recerca i de formació relacionades amb les activitats del grau de Ciències Ambientals i del Màster SAES. D’altra banda preveu la celebració de jornades acadèmiques, presentacions de treballs de final de grau i de màster, i la promoció de l’intercanvi d’estudiants de diferents universitats de països de la Mediterrània.

Es crearà un grup de treball format per personal tècnic de la Fundació Abertis i per investigadors i acadèmics de l’ICTA-UAB que potenciaran entre els estudiants el desenvolupament de projectes de recerca entorn de les reserves de la biosfera de la conca mediterrània.

El Centre Internacional UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, coordinat a nivell científic pel professor de l’ICTA-UAB, Martí Boada, i impulsat per la Fundació Abertis i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el seu Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN), ha esdevingut un exemple pioner a nivell mundial de Centre de Categoria II que, sota els auspicis d’UNESCO, combina la gestió público-privada.

Des del Centre Internacional UNESCO, amb seu a Castellet (Barcelona), es coordina la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies que, amb seixanta reserves d’una quinzena de països del Mediterrani, pretén establir ponts de diàleg, de cooperació i d’intercanvi de coneixements i d’experiències entre aquests espais protegits.

logo icta-uab

Noticia extreta de: http://ictaweb.uab.cat/noticies_news_detail.php?id=3282&setLanguage=ca

exposició desemboscant martí boadaL’exposició del 40 anys de recerca a l’entorn del medi, del doctor Martí Boada es fa itinerant. Després de més de dos mesos exposada a Sant celoni ara es pot visitar a Hostalric. A l’exposició es recullen les quatre dècades d’investigació i recerca del científic ambiental, geògraf i divulgador, Martí Boada, des de diferents àmbits: el local, el català i de planeta.

És un recorregut per la seva trajectòria científica i personal en la que mostra l’evolució que hi hagut en el camp de la divulgació i el coneixement ambiental durant els darrers quaranta anys. Està composada per diversos panells informatius, cartells amb fotografies de fauna, flora, de joves d’arreu del món, material bibliogràfic de l’autor i elements com pinyes, varietats locals d’ametlles, herbacis o joguines de fusta, entre d’altres. El director de l’exposició és l’hostalriquenc, Adrià Costa.

Per acabar l’acte, Martí Boada, va fer una visita guiada per l’exposició en la que els assistents van poder conèixer de primera mà cada detall de la mateixa. Martí Boada, acompanyat per l’alcade, Josep Frias, va signar al Llibre d’Honor de l’Ajuntament. L’exposició es podrà visitar fins el 16 de desembre. Els dies 20 de novembre, i 11 de desembre, Martí Boada farà visites guiades a l’exposició.

Varietat de pinyes que es poden veure a l’exposició de Martí Boada | La Selva Comunica


baixmontseny

Noticia extreta de: http://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/8367/hostalric/exposa/quaranta/anys/recerca/entorn/medi/marti/boada

La mostra es podrà visitar fins el 16 de desembre i els dies 20 de novembre i 11 de desembre es duran a terme visites guiades a càrrec de l’autor.

06/11/2016 07:39

biblioteca_items_4087_boada_llibre_honor_hostalric_w_1000_q_100

Ahir divendres es va inaugurar al primer pis del claustre de l’Ajuntament d’Hostalric l’exposició commemorativa dels quaranta anys de recerca a l’entorn del medi natural del científic ambiental, geògraf i divulgador Dr. Martí Boada. La mostra es podrà visitar fins el 16 de desembre i els dies 20 de novembre i 11 de desembre es duran a terme visites guiades a càrrec de l’autor.

A l’exposició s’hi recullen les quatre dècades d’investigació i recerca de Martí Boada, des de diferents àmbits: el local, el català i de planeta. Es tracta d’un recorregut per la seva trajectòria científica i personal en la qual es mostra l’evolució que hi ha hagut en el camp de la divulgació i el coneixement ambiental durant els darrers quaranta anys.La mostra està composada per diversos panells informatius, cartells amb fotografies de fauna, flora, de joves d’arreu del món, material bibliogràfic de l’autor i elements com pinyes,  varietats locals d’ametlles, herbacis o joguines de fusta, entre d’altres. El director de l’exposició és l’hostalriquenc Adrià Costa.

Fotografia: Boada signant el Llibre d´Honor d´Hostalric. / La Selva Comunica

 

logo

Noticia extreta de: http://www.tribunaselvatana.cat/CA/4087/noticies/arriba-a-hostalric-l%E2%80%99exposicio-dels-40-anys-de-recerca-a-l%E2%80%99entorn-del-medi-natural-del-dr-marti-boada.html

On Friday, 4 November 2016, the UNESCO Category II Centre for Mediterranean Biosphere Reserves hosted a debate at the Abertis Foundation in Castellet i Gornal, Spain, entitled ‘What climate change is reflected in the press?’ on the role of the media as a tool to prevent and raise awareness of climate change.

aw3i3945 aw3i3891 aw3i3794 aw3i3723 aw3i3628aw3i3666

Ms Flavia Schlegel, Assistant Director-General for the Natural Sciences of UNESCO, Mr Salvador Alemany, Chairman of the Abertis Foundation, and Mr Josep Maria Coronas, Secretary-General of Abertis, opened the debate by highlighting the enormous responsibility of the media in reiterating the message that the future of our planet rests in our hands.

Mr Antonio Madridejos, science columnist for El Periódico, Antonio Cerrillo, science columnist for La Vanguardia, Tomas Molina, from the TV3 television programme Espai Terra, and Joan Carles Valero, journalist and head of external relations at ABC Catalunya, debated the ways in which the media transmits climate change information and the different perceptions held worldwide on this topic. While certain countries are not convinced that this phenomenon is due to anthropogenic activities, it is widely acknowledged in others that human activities are resulting in the acceleration of climate change.

The closing address was delivered by Mr Michael Worbs, Chair of the Executive Board of UNESCO, and Mr Martí Boada PhD, scientific advisor to the Abertis Foundation researcher at the Institute of Science and Environmental Technology attached to the Autonomous University of Barcelona.

Mr Worbs stressed that the national and international press have published information about biosphere reserves, which in turn play a highly prominent role in informing the public about environmental changes. He also noted that the usefulness of biosphere reserves as a global movement has been clearly demonstrated: investments in these sites have proven very successful and the constant creation of new sites is a strong indicator of success.

Photos: Abertis Foundation
Texts taken from:

unesco-logo
http://www.unesco.org/new/en/natural-sciences/environment/ecological-sciences/single-view-eco/news/the_unesco_centre_for_mediterranean_biosphere_reserves_hoste/

La mostra es pot visitar a Sant Celoni fins al 30 d’octubre i després anirà a Arbúcies i Hostalric
Una exposició dóna a conèixer els resultats de 40 anys de recerca del naturalista Martí Boda. La mostra és oberta al poble natal de Boada, Sant Celoni, fins al 30 d’octubre i, posteriorment, es podrá visitar a Arbúcies i a Hostalric.
Coincidint amb la festa major del seu poble natal, el naturalista Martí Boada és el protagonista de l’exposició “40 anys de recerca a l’entorn del medi”,inaugurada dissabte, dia 3, a la Rectoria Vella. La mostra, centrada en l’educació ambiental i en ell mateix i les seves recerques, estarà oberta fins al 30 d’octubre i després es farà itinerant, a Hostalric i Arbúcies, dues poblacions estretament vinculades amb el massís del Montseny que tan bé coneix Martí Boada.

L’objectiu central de l’exposició és donar a conèixer els principals esdeveniments vinculats amb el món de la recerca i la divulgació en el camp ambiental que han tingut lloc a escala local (Montseny-Montnegre), nacional (Catalunya) i global (món), al llarg de les darreres quatre dècades. Per fer-ho, es pren com a referència la trajectòria científica i personal de Martí Boada. Tanmateix, tot i el seu caràcter simbòlic, aquesta trajectòria esdevé l’eix vertebrador i cronològic a l’hora de mostrar l’evolució que s’ha produït en el camp del coneixement i la divulgació ambiental durant el període esmentat. L’exposició culmina amb una proposta oberta al futur: el Museu Europeu del Bosc, del qual Martí Boada és l’inspirador i el motor. Aquesta és una nova exposició de les que darrerament el naturalista ha anat fent. Primer va ser “Desemboscant”, a la rectoria de Sant Pere de Vilamajor i recentment, “Mística del bosc”, al santuari del Miracle.

A la mostra de Sant Celoni hi ha elements expositius com llavors, culleres de fusta d’arreu, fustes del món, diaris de les expedicions, herbaris, peces vinculades amb la fauna, pinyes, imatges de flors, animals, joves, nens, boscos, un petit espai dedicat al Museu del Bosc i material bibliogràfic en què Martí Boada ha participat des dels anys setanta.

Martí Boada és doctor en ciències ambientals, magíster i llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El Fòrum Global 500 de les Nacions Unides li va concedir l’any 1995 el Premi Global 500 de mans de Nelson Mandela. Recentment, destaquen les seves participacions al XIV Congrés Mundial de Boscos (Durban, 2015) i al 4t Congrés Mundial de Reserves de Biosfera (Lima, 2016). La darrera aportació ha estat un assaig científic sobre el paper de les ciutats sostenibles a la Mediterrània, en l’obra State of the World 2016: Can a City Be Sustainable?, del World Watch Institute (2016).

 

 

 

Noticia extreta de: http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/48663/marti-boada-recopila-40-anys-recerca-una-exposicio

el nou cat