Entrevistes/Entrevistas. Artículos de Opinión/Articles d’opinió

Entrevista a Martí Boada: Converses amb talent

17 de desembre de 2019 – Converses amb Talent

“Amb el seu itinerari professional, Martí Boada ens confirma que l’amor a la natura no és solament extasiar-nos davant d’uns panorames i d’unes postes de sol, per més vàlid que això sigui. Estimar la natura avui també vol dir conscienciar-nos que estem fent quelcom d’essencial per a les nostres vides i les dels nostres fills”. Aquest fragment escrit pel cèlebre pintor Antoni Tàpies en el pròleg del llibre Hivern al Montseny (1992) -escrit pel propi Martí Boada- sintetitza a la perfecció la naturalesa del nostre entrevistat. Martí Boada (Sant Celoni, 1949), un dels naturalistes més destacats a casa nostre i a nivell internacional, ens rep en una sala del Palau Macaya. Recent arribat de Madrid, ens explica les impressions que s’endú de la Cimera pel Clima -la COP25- amb un to crític, però també sostenible; punyent amb les seves paraules, però sense aixecar la veu. L’acompanya un bastó sobre el que recolza tota la seva saviesa acumulada a través dels pastors, masovers i d’altres mestres de la seva vida; l’acompanya també una llibreta on hi plasma tots els estímuls que percep de l’entorn. Deia Churchill que “un polític passa a ser un estadista quan deixa de pensar en les pròximes eleccions i passa a pensar en les pròximes generacions”. Una sentència que sobrevola permanentment quan el nostre interlocutor, guanyador del premi Transmet-Energia en la gala dels Premis Talent, aborda el tema de l’emergència climàtica. En paraules de Nelson Mandela, que l’any 1995 li va entregar en persona el Premi Global 500, “la gran causa de la lluita de la humanitat”.

Què és el talent per a tu?

El talent és la capacitat de ser creatiu. És també una persona molt autocrítica, i això fa que tot i tenir unes bones bases en el seu àmbit, funcioni a través del principi de Bacon -el científic del segle XVI i XVII-: un coneixedor no ha de tenir mai autocomplaença. Després, la gent que som del camp de la ciència, que hem de dir coses noves i fer evolucionar la nostra reflexió, sempre hem d’anar amb un paper i un llapis a sobre. Et posaré un exemple: en una jornada de la COP25 de Madrid, no vaig poder prendre cap nota a la llibreta i se’m va dissipar el que segurament era el resultat més interessant d’aquesta cimera. Això ja no ho recuperes… haurem d’esperar a que vingui un nou ¡eureka!

També existeix un factor que és l’acceleració dels processos: tot va més de pressa i tot té un procés d’envelliment molt més ràpid. Per tant, si hom es para en una cosa que va llegir fa dos anys… ja s’ha envellit. Això el que provoca és limitar la capacitat de reacció a les problemàtiques que se’ns presenten, com el canvi climàtic.    

Anant als orígens de tot plegat… d’on et ve aquesta estima pel medi ambient?

De petit. Jo vinc d’una família molt humil del nord del Montseny (Arbúcies), que vivia sobretot del bosc: el meu avi feia carbó, el meu pare feia desembosc… Una part molt important del coneixement del medi la vaig aprendre d’ells, el que es diu coneixement empíric popular. En aquest sentit, hi ha hagut dos factors claus pels que em dedico al que em dedico.

Primer, d’infant passava moltes hores al riu Tordera -no teníem piscines-. Aleshores, un dia, amb el procés d’industrialització durant els anys 50 i 60, l’aigua que havia estat sempre cristal·lina va baixar de color vermell; un altre dia groc; un altre dia blau. Al principi, als nens ens agradava perquè era una cosa màgica, però es va acabar quan els nostres pares van començar a regar amb aquella aigua i les collites es cremaven. Aquí vaig fer una mena de jurament, arribant a dir que donaria la meva vida perquè el Tordera tornés a ser un riu.

Tot això ho vaig ratificar anys després quan vaig rebre el Premi Global 500 -concedit pel Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient- de mans de Nelson Mandela a Pretòria.

Tan bon punt surt el nom del Premi Nobel de la Pau i activista contra l’apartheid, sona el telèfon. L’instint periodístic fa inevitable que pari l’orella. Un acte reflex que em permet escoltar una anècdota deliciosa sobre la seva estada a la Cimera del Clima de Madrid amb una destral com a protagonista.

 Què va passar amb la destral?

A la COP25 hi havia una gent que tallava arbres a la Castellana, on havien portat un exemple de recuperació d’un veler ecològic del segle XVII del País Basc per fer un muntatge. Aleshores, aquesta gent també havia d’anar al Palau de Congressos -lloc de celebració de la Cimera-, em van oferir dur-m’hi amb el seu cotxe i van deixar la destral al darrera. El problema va ser quan vam passar un control de seguretat i la policia va veure la destral al maleter. Va al·lucinar.

Abans estaves parlant de l’entrega del premi de mans de Nelson Mandela.

Sí. El cert és que va ser una sorpresa per a mi. En Mandela ens va dir als 10 guardonats que no oblidéssim mai que la gran causa de la lluita de la humanitat del futur era la lluita pel medi ambient.

Això l’any 1995.

Exacte. La gran causa ja no és la lluita de classes o el materialisme històric, sinó el medi ambient. D’alguna manera, ens va venir a dir que no era cosa de quatre ossos panda i unes quantes floretes. A mi se’m van obrir els ulls com taronges, perquè vaig veure la dimensió social del problema: o canviàvem les formes de relació amb el planeta o realment tindríem problemes els humans, que és on som ara. I aquest és el segon factor clau pel que vaig decidir dedicar la meva vida en la lluita pel medi ambient.

Entenc que aquesta visió era pionera en aquell moment?

Absolutament. Els primers moviments de conservació ambiental partien d’una visió sovint utòpica de la natura. Fins i tot, sense voler-ho, una mica maniquea: naturalesa bona i éssers humans dolents. Dins la humanitat hi ha de tot, gent que milita en la bondat i gent que està tot el dia rumiant maldats. A nivell governamental, ens arriben uns caps de govern que un no els voldria ni de presidents de l’escala de veïns. Per osmosi social, t’arriba gent que està gairebé pertorbada. Tot això revela que la condició humana té molt que desitjar.

Entrant ja de ple a la Cimera pel Clima celebrada a Madrid, quines impressions t’hi endús?

La mida d’una Cimera te la donen els acords als que s’arriben, per tant ho veurem en el document final que es presenti. Però s’acostuma a rebaixar molt, perquè l’acord s’ha de signar per consens entre tots els països.  

La meva impressió és que entomar una cimera mundial a tres setmanes vista com va fer el Govern espanyol… Inicialment s’havia de fer al Brasil, però el seu president, Jair Bolsonaro, és un altre que no el voldria ni a l’AMPA dels meus fills; després va passar a Xile i, a última hora, també es va retirar. Quan veus les instal·lacions i el servei d’organització de la Cimera de Madrid, realment ho han salvat amb nota. Però comparat amb les altres cimeres, en aquesta no hi havia els estands de tots països: no hi havia gairebé ningú d’Àfrica ni d’Àsia. De Llatinoamèrica, només el de Brasil i el de Xile. Era una imatge realment desangelada.

I per què als nostres dirigents els hi costa tant veure una problemàtica tan evident per la comunitat científica?

Perquè no arriba el més bo a governar, sinó gent molt frívola i amb uns egos molt forts. Ramon Margalef, el científic català més universal, deia que el drama dels nostres ecosistemes és que no segueixen els ritmes electorals. Aquests cicles curts no donen per fer canvis profunds en el model energètic o de mobilitat, per exemple. El consum energètic per càpita és espectacular -a Barcelona, cadascú de nosaltres té un consum diari de 30.000 kcal-. És un model que s’ho menja tot.

Abans parlàvem de lideratges, què et sembla el paper de l’activista Greta Thunberg?

M’agrada. Té les idees molt clares i la seva generació se la creu. No ens creu a nosaltres, els adults, perquè ho hem fet fatal i us deixem un planeta empastifat. I això, els joves que teniu consciència, no ens ho perdoneu. Aquesta noia té credibilitat, és valenta i el moviment del Fridays For Future és molt maco.

Creus que els joves tenen major consciència d’aquest problema?

Això no t’ho sabria dir amb rigor, perquè els joves estan molt distrets en general. Però crec que això s’ha disparat, ho veig a la universitat amb els meus alumnes. Ara, si hi serem a temps, ja és una altra cosa.

Recordo que, en una trobada al Col·legi de Periodistes amb científics fa molts anys, un periodista li va dir a Margalef que era un gran científic, però que no es mullava en res. Li va dir de tot: que estava a la seva torre d’ivori mirant el vent d’on ve i que el que havia de dir era que no anàvem bé. Margalef, com a bon savi, s’identifica per la seva modèstia i pel principi de Leo Strauss: quan més sap un, més se n’adona del poc que sap. Aleshores, li va respondre al periodista que nosaltres, els humans, no ens podíem perpetuar com a espècie. Si una espècie, evolutivament, no es porta bé, algú se’l menja viu. Si som tan burros d’estirar més el braç que la màniga i no fem res seriós per corregir-ho…

Sempre que et pregunten pel concepte de sostenibilitat respons amb l’anomenada ‘metàfora del kiwi’. En què consisteix?

El kiwi, aproximadament, et dona entre 70 i 80 kcal quan fas la ingesta. Ara, si quantifiques la quantitat de quilocalories que t’ha costat portar-lo de Nova Zelanda, és de 300 i pico. No surten els números, tot això són emissions. Aquest és un principi de insostenibilitat.

Encara n’hi ha una altra que és la metàfora de la iaia. El principi de sostenibilitat era el que aplicaven les nostres àvies. Sense tanta teoria econòmica, elles sabien que si volien tenir ous, no havien de posar mai la gallina a la cassola. Nosaltres, en canvi, posem la gallina a la cassola i el gall que volta per allà. No treballem amb l’excedent, sinó amb el capital.

Som l’única espècie que es comporta d’aquesta manera?

Imaginat que agafes un pit-roig, per exemple. La primera feina de qualsevol organisme viu és l’atròfica: quan el pit-roig s’activa va a buscar un escarabat o una eruga per omplir el dipòsit. Aleshores, si va a capturar una eruga que li dona 50 kcal, sap biològicament -no pas intel·lectualment- que no n’ha de gastar més pel desplaçament perquè el sistema li fallaria. És com si ara et dic que vinguis a treballar amb mi i que et pagarà 3.000 euros diaris, però al marxar et comento que te’n gastaràs 4.000 en el desplaçament. I això és la insostenibilitat, no hi ha cap organisme viu que gasti més en el desplaçament que el que metabòlicament ingesta.

En el discurs que vas fer durant la gala dels Premis Talent, recordo que reflexionaves sobre el fet que a Catalunya reivindicàvem molt el patrimoni artístic, arquitectònic, etc. però, en canvi, ens oblidàvem del seu patrimoni ambiental.

Sense falsos patriotismes, Catalunya és un país petit, però té una gran diversitat. És com un resum europeu. Si agafes del Delta de l’Ebre a la Pica d’Estats, et trobaràs pràcticament amb el mateix que des de Barcelona fins a Noruega. Per exemple, a Anglaterra tenen 1.200 mostres de plantes silvestres; a Catalunya, 3.600. Això ho pots aplicar a més organismes vius. Tenim la mitjana més gran de boscos, deixant de banda Àustria i els països escandinaus.

La biodiversitat no és un munt de curiositats biològiques, sinó un indicador de la qualitat del territori. Ara, en relació amb la capacitat de Catalunya de ser autosuficient, en necessitaríem avui set per tenir sobirania alimentària.

Actualment estàs vivint al Montseny, per tant estàs acostumant a estar envoltat de boscos i de verd. Quan vens a la ciutat, et sents fora de lloc?

Sí, ho passo molt malament. Des del punt de vista de la salut, quan entro al metro en hora punta amb aquelles ferums ja veig que ens hem despistat molt amb la qualitat de vida en el sistema urbà. Els caps de setmana, la gent amb més recursos econòmics fa un pelegrinatge cap a segones i terceres residències. Això és una cosa desproporcionada, completament.

Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?

Històricament, en ciència diria Ramon Margalef. Encara ara el donen a Stanford, Harvard, etc. Després, també hi ha un bioquímic lleidatà, Joan Oró, els estudis del qual han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta. Però també tinc mestres -pastors, masovers, etc.-, gent senzilla de la qual n’he après molt.

I si et pregunto per una dona?

He conegut dones molt interessants, com la botànica Creu Casas. En el camp de la pedagogia, per exemple, hem tingut gent molt bona com Rosa Sensat o Marta Mata. Sempre m’ha interessat molt la divulgació, perquè sovint hi ha una separació entre ciència i divulgació. La universitat no premia que siguis divulgador. En el meu cas, he publicat més de 100 llibres, però això no té cap mena de reconeixement acadèmic. Com si escric un article a La Vanguardia o El Periódico, això és més aviat un demèrit. La universitat només puntua la divulgació elitista a través dels anomenats papers o les revistes d’impacte, on has de pagar molts diners per publicar-hi.

ALBERT POSTILS.

https://www.premistalent.cat/cat/noticia/entrevista-a-marti-boada-guanyador-del-premi-transmet-energia

Emergència climàtica i esverament.

Una informació alarmista etològicament pot produir un efecte contrari al desitjat

Columnes de fum es desprenen de la planta de Neurath a Bergheim (Alemanya). / SASCHA STEINBACH / EFE

La inesperada celebració de la COP25 a Madrid s’ha produït a correcuita, després de la renúncia a darrera hora del govern de Xile, que es va comprometre a organitzar la cimera a Santiago de Xile quan al Brasil, que havia de ser el primer amfitrió, el president Bolsonaro hi va renunciar de manera sorprenent i intencionada.

El govern espanyol ha hagut de fer front a una situació d’emergència i construir una alternativa, i sembla que a nivell organitzatiu està aprovant amb nota, atesa l’envergadura i complexitat de la convocatòria. Una altra cosa serà el nivell de credibilitat social que assoliran els esperats acords per a la reducció de les emissions que provoquen l’esclafament global planetari. Entre altres motius, per la no assistència a la cimera de les principals potències responsables de les causes primàries del canvi climàtic, generadores de gairebé la meitat les emissions totals derivades de la combustió dels hidrocarburs: els EUA al capdavant, seguits per la Xina i Rússia, que se’n renten les mans. Una actitud que mostra la gasiveria dels seus mandataris, i una perspectiva a la curta i insolidària amb el conjunt de la humanitat.  

Tot i la preocupació científica pel moment climàtic, no sembla que l’alarma sigui una via estratègica escaient per canviar processos i conductes

La música de fons de la convocatòria a nivell social és la declaració de l’emergència climàtica proclamada per l’ONU, seguida per l’Eurocambra i, al nostre país, pel Parlament, lògicament preocupat per una problemàtica que, sense dubtes, ambientalment és la més rellevant mai coneguda. 

En la nostra opinió, aquesta declaració ha provocat un cert pànic i alarma social, i, tot i reconeixent les evidències i manifestacions de l’escalfament global, volem posar a reflexió l’oportunitat de la declaració d’emergència climàtica, atès que semànticament el concepte d’emergència fa referència a una situació crítica que requereix d’una actuació immediata. 

Tot i la preocupació científica pel moment climàtic, que reclama actuacions urgents i concrecions diàfanes, no sembla que l’alarma sigui una via estratègica escaient per canviar processos i conductes. Autors com el neomalthusià Paul Ehrlich adverteixen que espantar no capacita, no ens fa més crítics: una informació alarmista etològicament pot produir un efecte contrari al desitjat i fer que la comunitat destinatària d’aquest missatge catastrofista desconnecti i miri cap a un altre costat. 

En una situació de crisi ambiental i civilitzatòria com la que defineix el segle XXI, complexa i transversal, local i planetària, es fa recomanable aplicar el principi de capacitar per comprendre, per fugir dels tòpics, ja que són els que més ens allunyen dels coneixements solvents. Una societat ben informada sempre multiplica la seva capacitat d’anàlisi i de presa de decisions. Deficientment informada, com a mínim, resta.

És evident que hem de cuidar i mimar el planeta a escala global, i l’entorn immediat a escala local, perquè és l’escenari existencial dels humans. Un dels tòpics que circulen és que estem destrossant el planeta. Segurament no és ben bé això, però el que és segur és que el nostre model de relació amb ell és molt agressiu, tant, que hi ha evidències que demostren que estem alterant les condicions que fan que els humans hi puguem desenvolupar una existència digna. Sembla talment que hàgim oblidat aquella bella reflexió del cabdill Seattle, que en la seva crítica a l’home blanc, el nou colonitzador dels seus territoris, li recordava: “No oblideu mai que és l’home que és de la terra i no la terra que és de l’home”.

Cal amabilitat existencial en les relacions dels humans amb la nostra maltractada Terra. El primer ambientalista de la història es considera que va ser Hipòcrates de Cos (2400 anys BP), que en el seu extens i col·laboratiu corpus hipocràtic –on estableix les bases remotes de la medicina científica– explica, en els escrits destinats als joves deixebles, que per fer una bona diagnosi del malalt, molt abans d’observar-li el cos cal observar amb deteniment l’entorn on viu, com són les aigües, el substrat, la forest i els boscos. I que una vegada coberta aquesta informació, poden observar el cos. Hermenèuticament, i en un context que podem considerar precientífic, Hipòcrates estableix l’evident relació entre l’individu i el medi com un tot. En llenguatge senzill, venia a dir: digue’m on vius, com és el medi que t’envolta, i et diré com estàs de salut.

Avui, i vinculats amb el model de relació, les formes d’apropiació dels humans, el model energètic, els sistemes productius, la mateixa economia desenvolupista, expliquen, almenys en part, les importants manifestacions del denominat canvi global, una branca important del qual és l’escalfament global. Tanmateix, cal informar solventment, no espantar.

https://www.ara.cat/opinio/marti-boada-emergencia-esverament_0_2357164345.html

Entrevista a Martí Boada Ordinoésviu

«Les reserves de la biosfera són un exemple del pensament global, actuant localment»

Ordinoesviu

 

 

Revista dialogal-Tardor 2019

p20a21_Naturalment_69

Punt 7 Ràdio Sant Celoni

 

https://www.radiosantceloni.cat/#!/info7

 

Martí Boada: ‘Si ara vingués Darwin a Barcelona a mostrejar sobre l’evolució, crec que l’executarien’

Entrevista amb el doctor en ciències, geògraf i naturalista de l’ICTA-UAB. Hi parlem de l’estat dels boscs, arran de l’incendi de la Ribera d’Ebre, del canvi climàtic i del model territorial.

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-marti-boada-incendi-forestal-canvi-climatic/

07.07.2019

Ràdio Vallromanes 20 de maig 2019

Ja podeu escoltar la conversa amb una de les personalitats científiques d’aquest país, en Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals.

Recordem els seus origens, les paraules que li va dir Nelson Mandela quan li va lliurar el Premi Global 500 de les Nacions Unides: “No oblideu mai que la gran causa de lluita pel futur de la humanitat, és la lluita pel medi ambient”. (Nelson Mandela). Paraules que li van fer adonar-se que potser només era un naturalista de “flors i violes” i que això anava més seriosament.

Un veritable luxe al escoltar i aprendre d’un ésser que ens recorda que nosaltres també som natura.

http://radio.vallromanes.cat/radios/mon-global/2019/05/20/mon-global-marti-boada-mp3

Revista Vallesos

La relacio entre àmbit natural protegit i població humana ha de ser compatible

Tu creus en el canvi climàtic? (01/05/2019)

https://www.ara.cat/opinio/marti-boada-creus-canvi-climatic_0_2225777502.html

Los ecosistemas no siguen los ritmos electorales (26/04/2019)

Entrevista a Martí Boada: «Los ecosistemas no siguen los ritmos electorales»

www.revistacircle.com

Hacemos un repaso con Martí Boada, educador ambiental y asesor científico de la Unesco, por el pasado y futuro de la educación ambiental en España.

 

ENTREVISTA A “LA NIT DELS IGNORANTS” GENER 2019

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants-3-0/marti-boada-els-senglars-son-una-plaga-un-flagell-de-dificil-solucio/audio/1026576/

Martí Boada: “Els senglars són una plaga, un flagell de difícil solució” – La nit dels ignorants 3.0 – ccma.cat

La població de senglars es dispara. Creix imparable i conflictiva. Es queixen els veïns, la pagesia i els conductors. Cada any hi ha al voltant de 1.200 accidents de trànsit amb mamífers, el 81% dels quals provocats pels senglars. Dins l’espai “No ho entens” sabrem allò que no entenen la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat i alcaldessa d’Alpens …

 

 

PROGRAMA :
VIURE DES DE L’ESSÈNCIA
Entrevista Martí Boada/Dalmau Boada
 
VOTV 21 de novembre 2018
 
 
 
 
 
 
“Tenim més informació que abans, però coneixem menys la Natura que ens envolta”
 
Tasta.cat El Berguedà, núm 19. OCTUBRE/NOVEMBRE 2018
 

Per  | a 5 octubre, 2018 | 0 Comentaris

Nascut a Sant Celoni (Catalunya) el 28 d’octubre de 1949, Martí Boada és doctor en Ciències Ambientals, màster, llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà, i cursà Sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i Química a l’Escola Industrial de Barcelona.
Martí Boada és professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on duu a terme docència i recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i al Departament de Geografia. A més, és director del Grup de Recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global (Nycticorax), situat a l’ICTA. També treballa com a assessor científic de la UNESCO.

Dr. Boada, què li sembla que el Concurs de Boletaires de Berga arribi als 62 anys?
Home, és força excepcional celebrar una efemèride com aquesta durant més de 60 anys, i a més amb un creixement continu, chapeau!, moltes felicitats. Això és una cosa ancestral que molts pobles d’Europa no tenen i que produeix una important emoció, quan algú troba un erol, això dona una satisfacció molt gran.

MARTIBOADA-Sostenible-posis-gallina-cassola_1921617906_49382942_1500x1000 arapuntcat

La Penya Boletaire, que va néixer per a collir bolets i fer-ne una celebració, amb els anys ha derivat part dels seus objectius a la preservació del medi natural i al comportament que hem de tenir als bosc. Què n’opina?
Crec que la penya i moltes altres entitats, els darrers anys, s’han esforçat en posar ordre i frenar aquesta massificació. Actualment, un quilo de llenegues, de rovellons o de ceps té un preu de mercat altíssim. Ha passat de ser una cosa merament cultural a ser un element de comerç que genera recursos econòmics i incentiva la recol·lecció en grans quantitats, fet que provoca un impacte molt gran al medi.
Els he felicitat perquè han ajudat a posar un cert ordre. Sé que han ajudat a crear el decàleg del bon boletaire i a projectar la informació i la divulgació a infants i adults sobre com s’ha de recol·lectar al bosc. Quan aquesta tradició era local, l’impacte era nul, però a mesura que es va anar incentivant, va agafar volada i, en certa manera, es va descontrolar.

A causa de la massificació dels boscos i al poc respecte envers la natura, s’ha parlat de diverses mesures per a regular-ho. Què en pensa, vostè?
En la meva modesta opinió, crec que cada vegada que s’ha d’intervenir institucionalment perdem un cert grau de llibertat o de moviment, pel que em produeix un cert recel. Puc entendre que tal i com va, s’hi vulgui posar ordre. La gent que està tancada tota la setmana a ciutat, entenc que vulgui anar al bosc i crec que és positiu. És una barreja lúdica i de salut, pel que la regulació pot evitar aquest lliure arbitri (albedrío), pel que veuria correcta una certa regulació en aquest aspecte, que és de les poques que no estan normalitzades. Tota la resta està reglamentada, pel que en aquest moment històric no ho veuria com un despropòsit, ja que pot beneficiar la pròpia pràctica.

2925075704_77aeb1b74f_b

Creu que fem prou per conèixer i preservar la natura?
Hi ha molta informació, però ara és el moment en què el coneixement del medi i la natura és més baix que mai. És molt curiós. La gent ha tingut accés a la universitat, a la formació, però ha baixat el coneixement de les plantes, animals, bolets, en definitiva, del medi en la població. Això ha estat publicat a la revista Nature. A Catalunya tenim una biodiversitat excepcional. Només en plantes, tenim més de 3.000 espècies de plantes silvestres. A Anglaterra, tenen només 1.200 espècies, i aquí, per exemple, de bolets en tenim més de 1.000 espècies conegudes, en canvi, el coneixement de les espècies és baixíssim. Un bon boletaire pot arribar a conèixer 30 o 40 espècies. Cada any hi ha accidents amb bolets que tenen aspecte inofensiu. Recordem la coneguda amanita fal·loides, que cada any produeix baixes i hi ha plantes com la tora blava, que teniu a l’alt Berguedà, que és enormement tòxica tot i que és molt bonica i la gent en fa rams. Amb això vull dir que el coneixement del medi és molt pobre. Les nostres àvies i avis potser signaven amb els dits perquè tenien prou dificultats per llegir i escriure, però el coneixement del medi era molt superior.

Enguany, el Concurs de Boletaires es trasllada a finals d’octubre, després que les altes temperatures de principi de mes dels darrers anys provoquessin que hi haguessin ben pocs bolets. Això és conseqüència del canvi climàtic?
Home, i tant. Nosaltres treballem en el canvi climàtic, en l’augment de la temperatura i és un problema que s’expressa a escala local, però es manifesta globalment. Jo treballo a molts llocs del planeta, des de l’Antàrtida als deserts de Chihuahua i Sonora, i al nostre país també és una evidència. A Catalunya, en els darrers 100 anys, la temperatura ha augmentat 1,2 graus, que és molt, però el més greu és que continua augmentant. Això és conseqüència del nostre model energètic basat en combustibles fòssils, que els traiem del seu jaciment, els posem a les refineries i no els tornem on estaven, sinó que van a l’atmosfera. Això és una barbaritat. Hem passat de tenir 280 unitats per metre cúbic de diòxid de carboni a 430. Això ha creat un efecte hivernacle a 10 o 12 quilòmetres de l’estratosfera, que és gravíssim. Ja sabem que no hem d’espantar, però la gent ho ha de saber. I això no s’ha modificat en els darrers anys, sinó tot el contrari, no ho hem corregit i no hi ha res que ens indiqui que s’estigui parant.

Ja per acabar, Dr. Boada, vostè és més de rovelló, de llenega, de cep, o quins són els “seus” bolets?
Jo sóc d’una regió que és el Montseny i el massís del Montnegre, on els bolets estrella no coincideixen amb els del Berguedà. Un és l’ou de reig, que el trobem a les ranxeres i als boscos d’alzines sureres, i l’altre, un bolet de fageda, la sabatera, que possiblement també en surtin a les fagedes del Berguedà. Però he de dir que les llenegues m’encanten. En un guisat, una cassola ben feta amb llenegues i tall rodó, ho trobo insuperable.

 

La resposta al canvi climàtic passa per l’aliança publicoprivada – The New Barcelona Post (19/02/2018)

 

Amb Martí Boada a «The New Barcelona Post».

 

(Font: The New Barcelona Post)


Com hem de prevenir els incendis forestals? a “Divendres” (23/06/2017)


Amb Martí Boada a Divendres.

 

(Font: TV3)


Terrícoles: Martí Boada (05/05/2017)

Entrevistem a Martí Boada doctor en Ciències Ambientals, autor del llibre “Poematges” EditorialBLUME.

 
 

(Font: Betevé)


  (06/11/2016)

entrevista-fira-ecogra-granollers_-06_nov-2016El doctor en ciències ambientals Martí Boada ens visita per parlar d’ecologia, ecologisme i alimentació ecològica, precisament avui que visitem la Fira Ecogra de Granollers.

 

(Font: canalte xiptv cat)

 

“40 anys de recerca a l’entorn del medi”, una exposició del naturalista Martí Boada (06/09/2016)

entrevista-radio-granollers-6-setembre

Entrevista a Dr. Martí Boada sobre la seva exposició “40 anys de recerca a l’entorn del medi” a la Ràdio Granollers.

(Font: Ràdio Granollers)

 


‘El Pou’ parla de com hem de comportar-nos al bosc amb Martí Boada (01/06/2016)

L’arribada de la primavera i les pluges han fet reviure els boscos, que amb l’estiu a prop viuen un esclat d’activitat. Cada vegada més, generen una moviment turístic important i a ‘El Pou’, la secció de ciència i tecnologia produïda per Cugat.cat per a La Xarxa, parla sobre com afecta l’ecosistema i l’estat actual dels boscos catalans amb l’ambientalista Martí Boada.
 
(Font: Ràdio Sant Cugat)

 

Martí Boada: ‘Des de la ciutat s’expien els pecats ambientals donant lliçons al camp’ (25/05/2016)

El naturalista vallesà Martí Boada és una de les referències mundials en aquest camp. Pioner en l’educació ambiental a Europa, ha estudiat boscos i ecosistemes d’arreu del món des d’un punt de vista acadèmic, però també per divulgar les particularitats d’aquests entorns a la població a través dels mitjans de comunicació. Boada és el convidat d’aquesta setmana a ‘El Pou’, la secció de ciència i tecnologia que Cugat.cat produeix per a La Xarxa.

(Font: Ràdio Sant Cugat)


Entrevista al Dr. Martí Boada i el Sr. Gary Gardner: Com hauria de ser una ciutat sostenible? (20/01/2016)

8al dia 20 gener WWI

Gary Gardner, director del Worldwatch Institute, i Martí Boada, investigador de l’ICTA-UAB, ens han visitat avui al programa per parlar sobre la biodiversitat de la ciutat. Martí Boada ha dit que un dels problemes més importants és que els cicles naturals no segueixen els cicles electorals.

(Font: 8 al dia)


Entrevista en directe al Dr. Martí Boada: Una rata per habitant a Barcelona (19/01/2016)

8al dia 20 gener WWI_en el Palau Macaya

Menys vehicle privat, més transport public, més bicicleta i més zones verdes. Aquests són els ingredients que ha de tenir una ciutat sostenible segons el Worldwatch Institute, una organització d’àmbit mundial.

(Font: 8 al dia)

 


Representants de 17 països iberoamericans i caribenys s’han trobat a l’Alt Penedès en la setzena reunió del programa IberoMaB, de reserves de la biosfera (23/10/2015)

22356580126_6d6385a406_o

Entrevista al Dr. Martí Boada durant la setzena reunió de la xarxa IberoMaB, de comitès nacionals del programa Man and Biosphere i reserves de la biosfera d’Iberoamèrica.

(Font: RTV Vilafranca)


‘8 al dia’, 26 de setembre del 2015 (26/09/2015)

8 al dia 26 set 2015

Entrevista al Dr. Martí Boada durant l’inauguració de la I Setmana Bosc i Societat a Sant Celoni (veure al minut 20’30”).

(Font: 8 al dia)


 (30/06/2015)

Diari Educació 30 jun 2015Entrevista al Dr. Martí Boada, expert en Ciències Ambientals: “Hem de capacitar, formar per a ser crítics. L’educació i la comunicació fonamentades en la por no tenen efecte”.

(Font: Diari Educació)


 La primavera desperta a “Divendres” (I) i (II) (23/03/2015)

Divendres_tv3 23 mar 2015Amb Espartac Peran ens endinsem en el bosc per veure com desperta la natura al costat de Martí Boada. A més a més, amb Lluís Foix veurem com la primavera fa canviar el paisatge que ens envolta, parlarem de com afecta l’horta i la cuina amb la xef Carme Ruscalleda, descobrirem amb Xevi Verdaguer quins canvis físics hi ha en el nostre cos amb l’entrada de la nova estació i amb l’escriptora Sílvia Soler repassarem grans obres literàries que inspiren primavera.

 (Font: TV3)

No se admiten más comentarios