Martí Boada

Inici » Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio

Catalunya_Radio

 

Entrevistes a Catalunya Ràdio amb la participació del Dr. Martí Boada.

 

 

Martí Boada: “Els boscos de Catalunya estan passant un mal moment” (16/10/2016)

Canvi climàtic, desforestació, incendis… Catalunya i el món en un futur poc llunyà. N’hem parlat amb el geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals Martí Boada.


Martí Boada, 40 anys de recerca i divulgació ambiental (03/10/2016)

Sant Celoni, al Montseny, és el centre neuràlgic de la mostra que recull els 40 anys de trajectòria de l’ambientòleg Martí Boada. Avui hem visitat l’exposició. Aquí en podeu descobrir alguns detalls.


La natura és estimulant en tots els sentits (25/05/2016)

Aquesta setmana coneixem persones que dediquen la seva vida a conservar la natura. Aquest matí amb el #controlclaret som a Viladrau al costat de la font de Fontanelles. Una font que ha restaurat la Fundació Vincles. Conversem amb el seu president, Lluís Pagespetit, i amb Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, que és qui ha apadrinat la font. El dia 5 de juny es farà l’acte oficial.

 Els viatgers de la Gran Anaconda: un arbre de més de vuit segles al Montseny i una llegenda maputxe (17/04/2016)

L’ecòleg Ramón Margalef deia que per entendre un arbre no n’hi ha prou amb la ciència, cal un poeta. I si parlem del castanyer gros de Can Cuch, llavors la comprensió encara es fa més feixuga. Es tracte de l’arbre més gran de Catalunya, una autèntica catedral de la natura al Montseny. La història de més vuit segles de vida és escrita en les seves branques tortuoses. En la capçada hi nia el gamarús. I el pica-soques blau i el gaig refilen amagats pel brancatge. En el seu mateix cor buit, hi va viure un carboner durant més d’un any. Bé que ho sap l’avi Cuch, patriarca de la família, que porta imprès l’insigne castanyer en el seu mateix cognom. El castanyer gros de Can Cuch, amb la família Cuch i en Martí Boada, doctor en ciències ambientals.
També viurem l’Any Nou Thai amb l’escriptor i viatger Josep Maria Romero, i amb la periodista free-lance Laura Millan coneixerem la llegenda mitològica maputxe d’en Kai-kai Vilu i tren-tren vilu.


El tast dels viatgers de la Gran Anaconda: El Castanyer Gros de Can Cuc al Montseny (14/04/2016)

 L’ecòleg Ramon Margalef deia que per entendre un arbre no n’hi ha prou amb la ciència, cal un poeta. I si parlem del Castanyer Gros de Can Cuc, llavors, la comprensió encara es fa més feixuga. Es tracta de l’arbre més gran de Catalunya, una autèntica catedral de la natura, que reclama silenci i gairebé veneració quan s’hi és al davant. La història de més de vuit segles de vida és escrita en les seves branques tortuoses. Bé val, doncs, el gran arbre respecte sense reserves. En la capçada hi nia el gamarús. I el pica-soques blau i el gaig refilen amagats pel brancatge. En el seu mateix cor buit, hi va viure un carboner durant més d’un any. I ha estat cau de senglars silvestres i d’altres bestioles de l’alzinar del Montseny. Bé que ho sap l’avi Cuc, patriarca de la família, que porta imprès l’insigne castanyer en el seu mateix cognom. El Castanyer Gros de Can Cuc, amb la família Cuc i en Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals.


Com tenim els boscos? I els camps? I els embassaments? Analitzem la sequera i el canvi climàtic (28/01/2016)

Com pateixen els boscos catalans la sequera i la calorada d’aquest hivern? I els sembrats? Ja tenim collites perdudes? Per què estem activant les dessaladores si els pantans encara tene prou reserves? És veritat que molts ocells ja no marxen a l’hivern perquè ja no cal? Està assegurada l’aigua de boca per aquest 2016? Quan plourà d’una vegada? A Catalunya el canvi climàtic només el notarem en forma de sequera? Són algunes de les moltes qüestions que abordem amb el meteoròleg Tomàs Molina, el doctor en ciències ambientals Martí Boada, el coordinador d’Unió de Pagesos Joan Caball, l’expert Jordi Martínez i el responsable de recursos hidràulics de l’ACA, Enric Velasco. Les respostes… les teniu totes clicant aquest àudio.


 El telèfon vermell passa de Martí Boada a… (24/01/2016)

Descobreix a qui ha passat el telèfon vermell Martí Boada!


 “El suplement”, d’11 a 12 h (24/01/2016)

Com hem d’educar els nostres fills pel que fa a la diversitat d’orientació sexual i d’identitat de gènere? N’hem parlat amb el psicòleg Jaume Funes. Després hem descobert a qui ha passat el telèfon vermell Martí Boada. Finalment, hem descobert els Filferro, un duet que versiona cançons mundialment conegudes en català. També val la pena veure els vídeos que pengen a les xarxes socials per presentar les seves versions.

Durant la segona hora hem descobert més coses del nostre entorn natural amb el Martí Boada, geògraf i naturalista.

Ens visita el geògraf i naturalista Dr. Martí Boada.


Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Jaume Marlès a l’alt camp. A l’illa de l’Ascensió a l’Atlàntic (03/05/2015)

El nostre no és un món de curiositats sinó d’aprenentatges. Per exemple, sabíeu que, només a l’Alt Camp hi ha una desena aproximada d’orquídies?… i molts més arbres singulars. Només al voltant d’Aiguamúrcia, en Jaume Marlès, ambientòleg, n’ha comptat una quarantena llarga. ES tracte d’arbres remarcables, gairebé tots catalogats pel seu interès com a arbres monumentals. Exemplars que es caracteritzen per les seves grans dimensions, pel seu interès sòcioeconòmic, per la seva bellesa, edat considerable o perquè han estat testimonis muts d’algun fet històric o per les llegendes i les tradicions que neixen al seu voltant. I és que, com diu el doctor Boada, els humans no ens hem inventat res, sempre hem acabat imitant la natura. Arbres singulars d’Aiguamúrcia amb Martí Boada, divulgador, Jaume Marlès, ambientòleg i Lluís Martí, pagès. La següent aturada de l’Anaconda serà a l’illa de l’Ascensió, al bell mig de l’oceà Atlàntic.


El tast dels viatgers de la Gran Anaconda, amb Jaume Marlès a Aiguamúrcia a l’alt camp (30/04/2015)

El nostre no és un món de curiositats sinó d’aprenentatges. Per exemple, sabíeu que, només a l’Alt Camp hi ha una desena aproximada d’orquídies?… i molts més arbres singulars. Només al voltant d’Aiguamúrcia, en Jaume Marlès, ambientòleg, n’ha comptat una quarantena llarga. Es tracte d’arbres remarcables, gairebé tots catalogats pel seu interès com a arbres monumentals. Exemplars que es caracteritzen per les seves grans dimensions, pel seu interès socioeconòmic, per la seva bellesa, edat considerable o perquè han estat testimonis muts d’algun fet històric o per les llegendes i les tradicions que neixen al seu voltant. I és que, com diu el doctor Boada, els humans no ens hem inventat res, sempre hem acabat imitant la natura. Arbres singulars d’Aiguamúrcia amb Martí Boada, divulgador, Jaume Marlès, ambientòleg i Lluís Martí, pagès.


Entre paraules, avui: “Montseny” (27/02/2015)

Ramon Solsona ens porta fins el Montseny instants abans que Laia Claret visiti aquest territori de la mà de Martí Boada.

En tots els idiomes el relleu del terreny genera topònims d’origen descriptiu. En català, una de les moltes paraules que expressa una elevació és mont-, que forma compostos de sentit transparent: Mont-agut, Mont-roig, Mont-negre, Mont-ras, Mont-alt, Mont-serrat, Mont-seny
Montseny: Per què seny? Què té a veure el ‘judici, enteniment, el bon criteri o el sentit comú del seny amb el massís del Montseny?

Judici, enteniment, el bon criteri o sentit comú, paraula d’origen germànic que no té res a veure amb el massís del Montseny.


Martí Boada: “Ara baixen les erugues en processó” (27/02/2015)

Laia Claret i el naturalista Martí Boada viatgen fins al Montseny per parlar de la processionària i de les orugues. Una lliçó magistral amb tot un catedràtic del Medi Ambient.