Martí Boada

Inici » Notícies » Fauna salvatge desbordada

Fauna salvatge desbordada

Fauna salvatge desbordada
La gestió de la problemàtica és impensable sense la pagesia segons Dr. Martí Boada

Fauna salvatge desbordadaCamp de raigràs furgat per senglars a l’Horta de Lleida/Hermínia Sirvent

MARIA CARRERAS/Unió de Pagesos reclama al Govern un replantejament urgent en la gestió de la fauna, tant de la cinegètica com de la salvatge, davant de la ineficàcia de les mesures aplicades fins ara. Representants sindicals ho van demanar tant a la consellera d’Agricultura, en la Taula Agrària del 4 d’abril, com en dues altres trobades: el 31 de març, amb la directora general de Forests (responsable de la fauna cinegètica), i l’1 d’abril, amb el director general de Polítiques Ambientals (responsable de la fauna protegida), a banda, de fer-ho extensiu en una roda de premsa, el 16 de març.

En les reunions, els representants del Govern van assumir que calia millorar en diversos aspectes, com l’atorgament de permisos especials o l’aplicació de l’emergència cinegètica. “Van agafar el compromís de treballar per complir el que, de fet, ja està aprovat”, valora el responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, Carles Vicente.

Lluny de disminuir les poblacions de determinades espècies, com el senglar i el conill, aquestes s’han convertit en veritables plagues que cada vegada provoquen danys més elevats, tant als conreus, com en els ramats de muntanya. A més, per al sindicat, l’augment constant de captures de fauna salvatge els últims anys, sobretot de senglars i conills, indica que les poblacions incrementen sense fre; un fet que ja no només té repercussions econòmiques en els conreus, sinó que també condiciona l’orientació productiva d’algunes explotacions, fins al punt de posar-ne en risc la viabilitat.

“On abans teníem alguns danys, avui perdem collites, tenim conreus malmesos o trobem morta, malalta o amb creuaments no desitjats, la nostra ramaderia. (…) La caça és un perfecte regulador si està ben gestionada. (…) És necessari augmentar esforços i recuros per arribar a tot arreu”, recull la ponència de política agrària d’Unió de Pagesos aprovada en el Congrés de l’Anoia, del gener passat.

LLEI CATALANA DE CAÇA • I és amb aquest objectiu que Unió de Pagesos reclama al Govern que se superi la Llei estatal de caça del 1970 —que considera obsoleta— i que se n’aprovi una de catalana que faci compatibles les necessitats tant de pagesos com de caçadors, i que doni resposta a la lentitud d’acció davant de la comunicació de danys o d’avís de sobrepoblacions. “Ara no exigeix cap responsabilitat a qui té el deure de gestionar la fauna, tot i que amb l’aprovació de la mesura de l’emergència cinegètica, que va proposar Unió de Pagesos, la responsabilitat de la gestió recau en el mateix director dels serveis territorials de cada demarcació”, observa el responsable de Medi Natural d’Unió de Pagesos Ramon Comes. I afegeix: “L’emergència cinegètica s’aplica de manera desigual segons el territori; no s’ha fixat un sistema àgil de tramitació administrativa que permeti una declaració i ús eficient de les seves previsions si els vedats no actuen; per això demanem que articulin un protocol”.

A més, el sindicat considera imprescindible que la normativa s’articuli sobre la base de censos de fauna públics, basats en criteris tècnics, que s’actualitzin periòdicament per saber quan i com cal actuar per rebaixar les superpoblacions fins a nivells assumibles i aconseguir, d’aquesta manera, reduir els danys al sector agrari.

PREVENCIÓ I EFICÀCIA • Unió de Pagesos va traslladar una proposta al Govern que consisteix a vehicular l’opció de comunicar tant els danys com l’abundància d’una espècie a l’Administració, sigui en persona a l’Ajuntament o a través d’Internet. “Aquesta comunicació es faria arribar a tots els agents implicats —ajuntaments, titular de l’àrea privada de caça [APC], agents rurals…—, i el pagès n’obtindria com un comprovant que li permetria deixar constància de l’existència de danys”, explica Comes. I n’exposa l’objectiu: “Es fomentaria la prevenció, s’evitarien enfrontaments entre titulars dels vedats i pagesos, i s’aconseguirien actuacions més ràpides i, per tant, més efectives”. El que és clar i el que la pagesia coincideix a insistir és, com diu contundentment Comes: “Cal actuar, actuar i actuar més encara”.

GRUPS DE GESTIÓ DE FAUNA •Una altra proposta d’Unió de Pagesos és treballar en grups de gestió de fauna integrats per agents rurals, pagesos i caçadors (del vedat on s’actua o també de voluntaris). “Amb això minimitzaríem la falta d’actuació de l’Administració que argumenta que no té prou recursos per comptar amb el personal necessari”, diu Comes. De moment, aquests grups han actuat en període de proves al pla de Lleida. Els resultats han estat bons i la voluntat és d’extrapolar-ho a altres zones del territori.

LES TRES PREGUNTES

“La gestió de la problemàtica és impensable sense la pagesia”, MARTÍ BOADA, Doctor en Ciències Ambientals.

És viable el fet d’elaborar un cens de la fauna salvatge, tant de la fauna cinegètica com de la protegida?
És interessant però no és senzill fer-ho amb rigor. Tanmateix, si es realitza a patir de censos i d’inventaris, com els que s’elaboren institucionalment per a alguns ungulats com l’isard, i s’amplien a d’altres espècies, poden  ajudar a gestionar la dimensió de la  problemàtica d’aquest grup de fauna. Seria molt important definir amb precisió quines són les espècies pernicioses per al sector primari, i caldria realitzar un treball detallat amb la participació dels afectats: els pagesos. Seria un pas indispensable per establir una diagnosi fiable, que permetria prendre mesures  efectives per a la gestió de la problemàtica.

Quines millores en la gestió de la fauna creus que farien falta davant d’escenaris de sobrepoblacions?
En els  casos contrastats de densitats per damunt de la capacitat de càrrega dels agrosistemes i ecositemes, s’hauria de prendre mesures de reducció de les poblacions mitjançant campanyes ad hoc de limitació d’aquestes. La diversitat de problemàtiques requereix diversitat de respostes. El cas de la plaga incontrolada i creixent del senglar demana actuacions de batudes controlades i sistemàtiques, ben organitzades; tot i això, és un flagell de solució difícil, i la pressió cinegètica s’ha mostrat, en la majoria de casos, insuficient pel que fa a l’efectivitat.

Com cal comptar amb la pagesia en les polítiques de gestió de la fauna?
Tot i que l’administració d’aquest àmbit ha donat mostres de poca voluntat participativa, considero que hauria d’avançar en la gestió sincera de la problemàtica. De fet, la implicació del sector afectat és imprescindible des de la fase inicial de la determinació de la problemàtica, i és bàsica per a l’establiment de la diagnosi. Per tant, la gestió activa de la problemàtica és impensable sense la implicació efectiva del sector.

Noticia extreta de:
http://www.uniopagesos.cat/laterra/online/item/3496-fauna-salvatge-debordada&Itemid=543

cabecera