Conservar des de la innovació col·laborativa

CRISI AMBIENTAL I COOPERACIÓ PUBLICOPRIVADA

El camí cap a la sostenibilitat és una via de compromís per un futur ambientalment i socialment millor

Foto: Arrossars inundats i a punt per a la sembra al delta de l’Ebre, dins de l’àrea qualificada com a Reserva de la Biosfera. Autoria: Xavier Jubierre.

 

 

 

Martí Boada

MARTÍ BOADA

Geògraf i naturalista. Coordinador del Centre Unesco-Fundació Abertis per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis.

 

 

DILLUNS, 19 DE JUNY DEL 2017 – 17:17 CEST

A la seu de la Unesco, a París, la setmana passada es va celebrar la 29a Sessió del Consell Internacional del programa MAB (Man & Biosphere). Aquest es un programa que coordina i articula la figura de Reserva de la Biosfera (RB), una acreditació de reconeixement internacional que té com a objectiu donar suport a la conservació del patrimoni natural i cultural d’un territori determinat, des d’una perspectiva que compatibilitza la conservació amb el desenvolupament de les activitats productives i socials de la població local, sempre des del marc del desenvolupament sostenible, és a dir, unes formes de relació i apropiació respectuoses de manera exemplificant amb el medi. La sostenibilitat com a model de relació i de gestió, el resultat de les seves pràctiques i dinàmiques relacionals, tenen la vocació de ser extrapolables a altres territoris.

Aquests dies, dins del Consell, que agrupa els màxims representants del programa MAB de 120 països, amb un densa agenda, van tenir com a component notori prendre acords relatius a la denominada ‘Estratègia de sortida’, que ha de donar solució a una problemàtica que afecta algunes RB, que no compleixen els compromisos i objectius de forma efectiva.

Altrament, en el Consell s’acullen propostes d’incorporació de noves reserves, així com estratègies de millora, a partir de renovades formes participatives i avançaments en matèria d’innovació en els models de gestió en conservació. En aquest marc, el president d’Abertis, Salvador Alemany, va presentar el Centre Mediterrani de les Reserves de la Biosfera com un exemple pioner de col·laboració institucional publicoprivada.

L’acord de creació del centre va ser aprovat per l’assemblea de la Unesco del novembre del 2013. El caràcter innovador de la proposta parteix d’un marc conceptual històric singular: un context de crisi ambiental de dimensions planetàries, que com s’ha citat en la presentació en el Consell convida els diferents actors de la societat a deixar de tocar el violí mentre se’ns crema el bosc. Ensems, es va referenciar la necessitat de canvis en la relació dels humans amb el medi ambient, que, com va dir Nelson Mandela, és la gran causa de futur de la humanitat.

Les vies de solució invoquen la necessitat d’implicació social en sentit ampli. En aquesta esfera, Irina Bukova, directora general de la Unesco, va manifestar la rellevància per a la seva institució que aquesta col·laboració ha obert pionerament una esperançadora nova via participativa d’ampli espectre, en aquest cas la Unesco, Abertis, el Govern d’Espanya i la universitat. L’efecte punta de llança de l’acord ha fet els seus primers efectes: en el mateix acte es van presentar diferents propostes de noves empreses de Paraguai, Alemanya i Espanya amb projectes de cooperació, properes a la formulació Abertis-Unesco.

El Centre Castellet de la Xarxa Mediterrània de Reserves de la Biosfera va presentar els resultats de les tasques desplegades en els tres anys de funcionament: estructurades en set línies estratègiques. Una primera activitat ha estat la definició biogeogràfica i geopolítica de l’àrea de la xarxa; a partir d’aquesta delimitació, la línia d’acció principal es mou a l’entorn del desplegament d’estratègies d’enfortiment de les relacions nord-sud, circumscrites a l’entorn de les RB. Fins al dia d’avui s’han concretat diverses trobades i reunions de treball amb representants dels gestors i dels consells científics de les RB. S’han desenvolupat accions de cooperació i d’intercanvi d’experiències, algunes en l’esfera de la formació i transferència del coneixement, en format de cursos formatius i de capacitació en gestió de la conservació.

En aquesta fase inicial s’ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, de creació del campus universitari internacional de Castellet, en què es realitzen practiques de màster, relacionat amb l’estudi i la diagnosi de les manifestacions del canvi global. Una línia destacada pel centre és la producció de materials divulgatius sobre les RB del nord-sud de la Meditèrrània, amb l’objectiu de posar-les en valor i molt especialment que amb aquesta via es contribueixi a la millora de les dinàmiques relacionals nord-sud.

A dia d’avui, el centre compta amb la incorporació a la xarxa de 32 reserves de la biosfera, de les 67 que hi ha a la Mediterrània, distribuïdes en 16 països. Actualment està en fase de programació, per a primers de setembre, una trobada de gestors de les reserves de la biosfera mediterrànies, conjuntament amb una trobada internacional vinculada a l’Any Internacional del Turisme Sostenible. El camí cap a la sostenibilitat es una via de compromís per un futur ambientalment i socialment millor.

 

Noticia extreta de: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/conservar-des-innovacio-collaborativa-6115074

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *