Dr. Martí Boada

IMG_4227

dutas price Nascut a Sant Celoni (Catalunya) el 28 d’ octubre de 1949, Martí Boada és Doctor en Ciències Ambientals, Magíster i Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Martí Boada també es llicencià en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà i cursà Sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i Química a l’Escola Industrial de Barcelona.

Martí Boada és Professor Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on duu a terme docència i recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i al Departament de Geografia. A més, és director del Grup de Recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global (Nycticorax), situat a l’ICTA.

Martí Boada fou professor visitant de la Universitat de Califòrnia (EUA); de la Universitat de Montana  (EUA); de la Universitat de Zacatecas (Mèxic); de la Universitat de San Nicolás (Mèxic); de la Universitat de Talca (Xile); i de la Universitat de Toulosse (França).

Actualment, Martí Boada és membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient); de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natural); i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides. Precisament, aquesta darrera institució li concedí, a l’any 1995, el Premi Global 500, que li fou entregat personalment per Nelson Mandela.

Martí Boada també treballa com a assessor científic de la UNESCO. Ho fa en l’àmbit de conservació de les Reserves de la Biosfera, emmarcat en el programa «Man and Biosphere (MaB)». Aquest programa està inclòs a la Divisió d’Ecologia i Ciències de la Terra.


“El llibre que teniu a les mans només podia ésser escrit per algú que reunís moltes característiques difícils de trobar en una sola persona. Calia l’amor als éssers i a les coses que configurem l’entorn i la vida del Montseny. Calia la curiositat constantment desvetllada, però també la voluntat d’insertar el que s’observa i s’aprèn en un marc més ample de coneixements i de referències. Calia una profunda sensibilitat per la paraula, pel nom de cada cosa, per dir-ho amb la frase amb què el poeta justificava la pròpia existència dins l’esdevenidor col·lectiu. En Martí Boada és alhora fill i amant del Montseny, amb passió envejable ni que sembli una mica incestuosa. No és un contemplatiu, sinó que li agrada de furgar en el detall i repassa amb ulls amatents cada vibració (i cada lament) de la muntanya estimada, per cercar després d’entendre-ho tot no només amb el cor, també amb el cap i amb l’ajut dels escrits, antics o nous. Però és també home donat a la poesia, que de segur l’ajuda a dur més endins d’ell mateix el color (potser només el matís, com vol aquell altre poeta) i el perfum del seu món, tan dolç, tan agre, real i encantat alhora. Per a mi, en Martí és un amic. A vosaltres, lectors, potser tot això personal us rellisqui. No deixeu pas per això el llibre, perquè a cada plana aprendeu alguna cosa o la recuperareu amb gust. Deixeu-vos endur per la màgia de les coses i els mots d’aquest llibre i potser descobrireu que és en els subtils i ineluctables lligams entre la natura i l’home que el món s’ens fa més de debò i més proper, més digne d’ésser entès i estimat. Veureu per què, aleshores, en Martí ha tingut el desig d’explicar-ho als altres, i per què a tots pot interessar llegir sobre les coses i els mots d’un racó, que és sempre tot l’Univers, fins i tot si alguna vegada paraules i objectes són ja només ressò d’un passat que s’esmuny entre tants canvis.”

purchase neurontin canada Jaume Terrades (presentació del llibre Els arbres de la regió del Montseny (I) – la vida entorn de l’arbre, 1989)


“No oblidaré mai el dia que vàrem conèixer el naturalista Martí Boada. Per a mi es tracta d’un d’aquells encontres emblemàtics, totalment lògic dins del projecte cultural (i artístic especialment) interdisciplinari i solidari que sempre he desitjat. Va ser a Sant Celoni, en una reunió amb la gent de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Els jovens l’esperaven ansiosos: “Ara vindrà en Martí… ja ha arribat…”. Es notava que per a aquell grup era una figura important, carismàtica. La meva dona i jo encara no sabíen gran cosa d’ell, a part que era, com ens havien explicat, un cèlebre defensor de la nostra estimada muntanya. Però, en veure’l i escoltar-lo de prop, de seguida ens sentirem també captivats per la seva aura, anunciadora d’un rerefons personal fora del corrent que sens dubte justificava l’afecte que hom li tenia i que nosaltres hem constatat amb els anys. […] Amb el seu itinerari professional, Martí Boada ens confirma que l’amor a la natura no és solament extasiar-nos davant d’uns panorames i d’unes postes de sol, per més vàlid que això sigui. Estimar la natura avui també vol dir conscienciar-nos que estem fent quelcom d’essencial per a les nostres vides i les dels nostres fills. Que la defensa del medi ambient en aquests moments també significa lluitar perquè als boscos de Catalunya s’acabi d’una vegada qualsevol activitat industrial i qualsevol especulació urbanística que els vagi reduint i degradant. I que és urgent enfrontar aquests problemes amb la mateixa energia que es desplega en la lluita contra els incendis, contra el terrorisme o contra els traficants de droga.”

click Antoni Tàpies (pròleg del llibre Hivern al Montseny, 1992)


“Si todo fragmento de naturaleza (o conjunto de paisajes) siempre terminan adoptando un intérprete, un descifrador de sus más íntimos secretos, entonces el macizo del Montseny encuentra felizmente en Martí Boada su más fiel y apasionado interlocutor. Como geógrafo, como naturalista, como conservacionista y como habitante, Boada ha escudriñado hasta el último rincón de esta área natural y cultural, ha husmeado, analizado, intuido y reflexionado sobre sus significados y procesos con el objeto de darnos una lectura etnoecológica de ese laboratorio natural y humano. Flora, fauna, etnozoología, educación, y hasta leyendas, han ocupado la atención de Boada desde hace dos décadas. Su guía para visitantes escrita con Helena Ullastres (1998), ofrece de manera sencilla y sintética una mirada a esa “región mágica” como él mismo la denominó seguramente estremecido por su peculiar historia.”

see url Victor M. Toledo (pròleg del llibre El Montseny – cinquanta anys d’evolució dels paisatges, 2002)

No se admiten más comentarios